Quan marxem de convivències, la gran pregunta és què hi poso a la motxilla?, perquè d’això en dependrà com vivim aquesta gran aventura!
Quan marxem de convivències, la gran pregunta és què hi poso a la motxilla?, perquè d’això en dependrà com vivim aquesta gran aventura! No es tracta només de preparar la roba i el raspall de dents, sinó també de fer una tria conscient del que necessitarem per compartir, conviure i créixer com a grup.
A les escoles FEDAC, les convivències són una oportunitat per sortir de l’aula i enfortir vincles. Però per viure-les plenament, cal preparar-se bé. Per això, cada any abans de marxar, treballem amb els infants una petita reflexió: què hi poso a la motxilla? Aquesta pregunta ens ajuda a preparar tot el material necessari (el sac de dormir, la cantimplora, la roba còmoda…) però també a posar-hi actituds com el respecte, l’escolta, la paciència i les ganes de passar-ho bé.
Quan parlem de valors, pensem en actituds que no pesen però que són imprescindibles. Per exemple, el respecte cap als companys i educadors, especialment quan compartim espais comuns; la tolerància davant de situacions noves o rutines diferents; i la generositat, per saber cedir, compartir i ajudar quan algú ho necessita. També hi posem una bona dosi d’empatia, que ens ajuda a entendre com se senten els altres i a actuar amb cura.
La motxilla es converteix en un símbol del viatge que farem, i què hi poso a la motxilla? ja no és només una qüestió logística, sinó una manera de prendre consciència de tot el que carreguem amb nosaltres, tant físicament com emocionalment. Aprenem a responsabilitzar-nos de les nostres coses i a ajudar els altres quan ho necessiten. Aquestes sortides reforcen valors com l’autonomia, el respecte i la convivència. I sí, també ens recorden que no cal portar mitja casa a sobre! Sovint, què hi poso a la motxilla? es transforma en una lliçó de senzillesa i essencialitat: només allò que és realment important. I potser, al final del camí, descobrim que el més valuós que portem dins la motxilla no es pot veure, però sí sentir.
