Les primeres setmanes d'adaptació a llar d’infants són una oportunitat de creixement tant per als infants com per les famílies. Descobrim com!

L'inici del curs i l'adaptació són processos vitals, que generen un gran nombre de sentiments, dubtes i incerteses. Nosaltres, les educadores, sabem que aquest inici no sempre pot semblar un procés positiu, i entenem que això pot generar inquietud a les famílies que el viviu. Per això, volem dedicar-hi especial atenció.

Per començar, podem parlar de la definició d’adaptació tal com la descriu la psicòloga Elena Picanyol, “la primera gran separació”, la qual suposa un repte per als infants on els pares deixen de ser els únics cuidadors. Aquest procés es presenta de manera diferent per cada infant, cadascun d’ells necessita de manera individualitzada i gradual, un període de temps per acostumar-se al nou entorn, a la seva nova realitat. Tot i això, tots els infants que viuen aquest procés d’adaptació tenen una cosa en comú, i és que aquesta experiència influeix en el seu desenvolupament primerenc. L'adaptació, doncs, ha de constituir un procés compartit entre infants, famílies i educadores, que permeti crear nous vincles amb confiança i seguretat. 

Ara bé, com és la realitat d’aquests primers dies a la llar?

Tot comença en el moment de separació amb la família, on són ells, els infants, que viuen aquest moment amb neguit i inseguretat. Es pregunten si els pares o mares tornaran i què passarà a partir d’aquell moment. Només se senten més tranquils al costat de la persona de referència, l’educadora, acostumen a voler-ne la seva atenció plena, necessiten sentir-se segurs abans d’acceptar que la seva dedicació serà compartida a partir d’aquell moment. És un procés molt important, on aprenen a esperar, a tenir torns… Això vol dir començar a conviure dins d’una comunitat d’iguals. Aquest procés d’adaptació és una oportunitat de creixement i també els moments de plor, de cansament, d'enuig, etc, formen part d’aquesta oportunitat. Aquestes emocions es poden mostrar en canvis en el son o en la gana, de la mateixa manera que altres poden necessitar més consol de l'habitual per sentir-se tranquils. 

Llavors, com és que l’adaptació és una oportunitat de creixement? 

Al mateix temps que veiem tots aquests canvis i necessitats, cada dia en el procés d’adaptació (com també ho serà tot el seu recorregut per la llar d’infants) és una oportunitat per descobrir i conèixer. Els nens i nenes aprenen a anticipar què passarà gràcies a les rutines, aquestes repeticions que els donen seguretat i els ajuden a situar-se dins del dia a dia. Ens endinsem a conèixer tot allò que els més petits treballen i desenvolupen durant aquest període i que sovint pot ser menys visible, però no menys rellevant:

• Desenvolupen la gestió emocional: aprenen a identificar i expressar sentiments com la tristesa, la ràbia, la por o la inseguretat, i a trobar maneres d’afrontar-los amb l’acompanyament adequat.
• Construeixen seguretat en el procés, fent que confiïn en l’adult de referència. Això passa arran d'anar compartint moments íntims per a ells, com els hàbits d’higiene, de son, d’alimentació, etc, des del respecte i l’acompanyament proper.
• Generem moments d’autonomia on veuen que poden afrontar situacions noves sense la presència constant d’un familiar. Aquests espais els ajuden a guanyar confiança en ells mateixos i a sentir-se més segurs en el seu dia a dia.
• Desenvolupen les habilitats socials: descobreixen el valor de conviure amb els altres, compartir experiències i crear els seus primers vincles dins del grup.

I vosaltres, les famílies, com podeu acompanyar aquest procés d’adaptació?

La manera com els adults vivim i gestionem aquest moment té un impacte directe en la seguretat i confiança dels infants. A continuació, us proposem alguns consells pràctics que poden ajudar-vos a acompanyar els vostres infants en aquest procés:

Mantenir rutines senzilles i segures a casa

Per tal de fomentar la confiança i l'estabilitat emocional dels infants, és molt important establir i mantenir rutines senzilles i segures també des de casa. D'aquesta manera, preparem els infants amb antelació perquè s’adaptin millor a les rutines de l'escola, oferint-los un entorn tranquil i segur.

Evitar mostrar neguit per no transmetre’l

Els infants perceben amb molta facilitat l'estat d'ànim dels adults i reaccionen en conseqüència. Per això, transmetre emocions positives com la calma, la confiança i la seguretat ajuda a reduir l'ansietat dels infants en el moment de la separació i els fa sentir més segurs.

Parlar de l’escola amb entusiasme i confiança

Transmetre una perspectiva positiva del centre educatiu i de les educadores ajuda l'infant a confiar en el nou ambient. Explicar amb entusiasme què farà a l'aula, qui seran els seus companys i com són les educadores facilita la seva adaptació i desperta la curiositat per descobrir el nou espai.

Acceptar i acompanyar la ràbia o tristesa tant en la separació com en el retrobament

Validar i acompanyar les emocions, tant de l’infant com de l’adult, ajuda a gestionar sentiments com la inseguretat o la culpa, que són totalment normals i acceptables durant aquesta etapa. 

No desaparèixer d’amagat

Acomiadar-se breument dels infants, transmetent confiança i afecte, promourà que l’infant se senti segur i entengui millor el moment de la separació. 

En definitiva, les primeres setmanes a la llar d’infants són molt més que un període d’adaptació: són un temps ric en aprenentatges, descobertes i creixement. Cada plor, cada moment de dubte i cada petit èxit formen part del procés que ajuda els infants a conèixer-se, a confiar en els altres i a sentir-se segurs dins d’un nou entorn. Com a educadores i com a famílies, el nostre acompanyament amb afecte, paciència i respecte és clau per fer que aquest camí sigui positiu i enriquidor per a tots. És així com, pas a pas, construïm vincles sòlids, infants més segurs i una experiència inicial plena de confiança i benestar.